Cròniques

“Versos e vents”, la primera traducció al valencià de l’obra de Miguel Hernández | Tema Oculto

José López Camarillas ha sigut la primera persona en traduir l’obra de Miguel Hernández al valencià. Ell, junt a Toni Mejías, de Los Chikos del Maíz, foren els encarregats de presentar “Versos e vents” a la Llibreria Fan Set de València, on també comptaren amb la presència de Paula Mollà i la guitarra d’Adrián Gómez per tal de recitar uns versos del poeta.

La presentació començà amb un minut de silenci pel poeta Manel Marí, que va faltar recentment a València i que deixa un gran buit en la cultura i poesia valenciana. A més, també vulgueren fer-li un xicotet homenatge dedicant-li el primer poema recitat de la presentació, l’Elegia a Ramón Sijé.

Miguel Hernández en valencià

Miguel Hernández, nascut a Oriola, en una comarca castellanoparlant com és la Vega Baixa, sempre tingué el castellà com primera llengua i, per tant, la seua obra està escrita íntegrament en castellà.

José Camarillas ha volgut ser l’encarregat de fer la primera traducció i adaptació al valencià de la seua obra i de reivindicar la valencianitat que sentia el poeta oriolà i, per això en “Versos e vents” recull una selecció de 19 dels poemes que va escriure Hernández i que compta amb el pròleg d’Alberto Garzón i les il·lustracions de Shaila Granero.

Mitjançant alguns dels seus poemes, va demostrar l’orgull que sentia de ser valencià. El poema que li va donar el primer premi de La Sociedad Artística Orfeón Ilicitano va ser Canto a Valencia, on parla meravelles de la seua terra a través de versos com aquests:

¡Valencia…! ¡Orgullo mío!

¡Orgullo del que viera

en tu suelo feraz la luz primera!…

A més, com anècdota, Camarillas també va contar que les cartes que enviava des de la presó a la seua dona Josefina Manresa, sempre les acabava amb “Hasta demà, como decimos los valencianos”.

Llibre "Versos e vents"
Llibre “Versos e vents”

Militant i reivindicatiu

La vida de Miguel Hernández sempre ha tingut un component polític bastant important i és que ell va ser un militant antifeixista i comunista , per això, aquesta antologia és obertament política.

Per a Miguel Hernández l’elitisme no hi tenia cabuda, i defensar el seu origen humil el va portar a tindre problemes dins de l’intel·lectualitat espanyola del seu moment. De fet, va tirar en cara a la resta d’intel·lectuals republicans que no s’implicaren de la mateixa manera com ell ho feia.

Defensor de la República

Miguel Hernández fou un lluitador i gran defensor de la Segona República i de la cultura com a forma de millorar la vida de les persones.

Toni Mejías va citar els versos finals del poema “Vientos del pueblo me llevan” i va definir al poeta com “dignitat front a la tragèdia”. Parlà de Miguel Hernández com una persona que, mitjançant els seus poemes, ens ha mostrat el terror de la guerra i la dignitat del poble que lluitava. Va ser un hortolà que es va convertir en el poeta del poble.

A més, Toni va profunditzar en la importància de que la cultura es mobilitze, perquè davant d’un conflicte, no podem viure sense prendre partit.

A més, ha defensat el gran treball que va fer la Segona República en quant a educació, on en un any i mig es construiren quasi el mateix número d’escoles que als 20 anys anteriors. Eren temps on pràcticament la meitat de la població era analfabeta i la República va respondre amb iniciatives de constuir escoles i amb les anomenades “Missions Pedagògiques” per tal de fer arribar gratuïtament la cultura a la gent i, sobre tot, a aquelles persones que més dificultats tenien per arribar a ella.

No obstant, ja sabem com va acabar aquesta història. La barbàrie va tornar, moltes de les persones que van defensar la cultura a la República van ser assassinades o hagueren de fugir del país.

Toni Mejías va finalitzar la seua part parlant en valencià i defensant que és treball de tots i totes tindre present el treball que van fer aquests lluitadors i no deixar que els guanyadors de la guerra reneguen de la nostra cultura i amaguen la important tasca que van dur a terme. Per això, som nosaltres els i les que hem de continuar reivindicant-les per no deixar que caiguen en l’oblit.

Presentació "Versos e vents"
Presentació “Versos e vents”

 

Crònica per Mar Jorge.

0 comments on ““Versos e vents”, la primera traducció al valencià de l’obra de Miguel Hernández | Tema Oculto

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: