Cròniques

No més muses | Tema Oculto

El día 21 de febrer, el MuVim va acollir la II jornada del cicle de cinema i debat ‘BIG BANG DONES. Feminismes en expansió’, un espai on es vol intentar fer una reflexió sobre la imatge de la dona a la societat i abordar un nou horitzó que comença gràcies a un feminisme cada vegada més present.

La II jornada que va es dur a terme, va ser sota el lema “No més muses”. Durant la sessió, es va reflexar sobre la invisibilitat a la que està sotmesa la dona en el món de la història de l’art, del cinema o de la literatura; on sempre ha estat, bé relegada al paper de musa i inspiració (en moltes vegades tractada com a objecte), o bé, no ha tingut més remei que aparèixer sota un pseudònim masculí o l’anonimat. A més, açò no és un tema que passara només abans. Encara que hi han dones obrint pas cap a la igualtat professional, encara està present la poca presència de les dones als llocs de responsabilitat.

L’acte va començar amb la projecció del documental “Buscando  a Vivian Maier (Finding Vivian Maier)” i, a continuació es va dur a terme una taula redona on van participar la dibuixant de còmics i crítica d’art, Mery Cuesta; l’escriptora i creadora de la plataforma cultural ‘Quién Coño Es’, María Bastarós; i  la directora de cine, María Trénor.

Vivian Maier, una gran fotògrafa

Poc més es coneix a banda del nom d’esta artista. La història que reflexa el documental és la d’un xic (John Maloof) que descobreix a una subhasta més de cent mil fotografies dels anys cinquanta, que retrataven escenes quotidianes a les ciutats de Chicago i Nova York i que havien sigut fetes per una dona desconeguda. L’obra d’aquesta fotògrafa era de tanta qualitat, que es va convertir en una de les artistes més interesants de l’street photography.

Al documental es descobreix part de la vida de Vivian Maier a través dels relats de la gent que la va conèixer perquè havia viscut amb ella mentre treballava com a mainadera. El documental reflexa trets característics del tractament comú que es fa a les dones, ja que constantment s’intenta separar a Vivian Maier de la seua part artística i no la tracten com una artista, com es fa amb els homes. A més, s’intenta atribuir la seua tendència artística de disparar la càmera contínuament, a un símptoma d’una personalitat un poc desviada, cosa que es fa molt amb les dones artistes. Des de la història popular es relaciona molt l’art amb la bogeria, però un home sempre ha estat tractat per damunt de tot com un artista i després, com a boig; en canvi, a una dona, la tracten primer com a boja i, després, com a artista. Això es veu molt definit en el documental, que, amb un ambient sensacionalista, es mostren molts intents per reflexar que Maier tenia algun desordre psicològic, però no es parla de ella com una artista vocacional.

Finding Vivian Maier

Per altra banda, al documental a Maier la representen com només una mainadera que sempre estava amb la càmera. Quan, en realitat, ella era una fotògrafa que treballava com a mainadera perquè li donava, a més d’un sustent econòmic, moltes facilitats de treballar a l’aire lliure per poder dedicar-se a fotografiar, que era la seua vocació vertadera.

Va viure de menuda amb una fotògrafa que pot ser fóra la causant de l’interès de Maier en la fotografia. A més, a la seua habitació hi havia moltíssims llibres d’art, els quals demostraven que estava interessada en formar-se com artista. Per altra part, no només era fotògrafa, si no que també era una cineasta on també es concentrava en retratar escenes quotidianes.

Altra cosa que es reflexa al documental és que el protagonista sembla John Maloof, el xic que va trobar les cintes, i no la pròpia Vivian Maier. A més, a la sessió es va plantejar la idea de, fins a quin punt és moral que una persona es lucre amb l’obra d’altra que potser no volia que aquesta es donara a conèixer.

No més muses

La invisibilitat de les dones en l’art és una realitat. En la història la dona ha sigut la musa, l’acompanyant de l’home, però quasi no consten noms de dones artistes. Els noms més reconeguts al món de la pintura, l’escultura, el cinema, etc. sempre és el dels homes. Per què? No hi han dones? Sí, pero a les dones les costa molt més esforç arribar als llocs de responsabilitat, per tant, la quantitat de dones en aquest àmbits és molt inferior que d’homes.

0 comments on “No més muses | Tema Oculto

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: